Hi ha un segon motiu, de pes, que ha influït molt en la meva decisió. Aquest era un espai concebut per a la reflexió política i social sobre temes d’actualitat. Així és com vaig intentar definir-lo i perfilar-lo. Però bé, suposo que com la gran majoria de ciutadans d’aquest país, he caigut en l’absolut desencís polític. Fa tres anys, quan vaig encetar aquest espai web, tenia la il·lusió d’exposar els meus plantejaments i les meves crítiques cap a la gestió política, amb l’esperança de que un futur més pròsper per Catalunya era possible. Avui veig les coses molt diferents. Veig corrupció a tots els partits polítics sense excepció, veig que la nostra classe política és ineficaç, inexperta i sense capacitat de convicció. Únicament es mou per interessos de poder, obviant la funció de servei públic, oblidant al ciutadà i les seves preocupacions. Tots es dediquen a acusar i a debilitar al rival sense assumir ni un sol gram de sana autocrítica. Jo mateix donaria el meu vot, i crec que molts de nosaltres, a aquell polític capaç de reconèixer els seus errors sense cap ‘però’ dirigit al rival.
Sens dubte, cal renovació dins la nostra classe política. Calen noves idees, i no idees basades en solucions “nacionals” –d’aquestes ja en tenim moltes-, sinó idees basades en resoldre els problemes dels ciutadans. En definitiva, calen noves persones amb experiència i preparació que puguin fer front a les nostres necessitats sense lligams de poder de cap tipus i amb una clara vocació pública. Crec que hem de avançar cap a unes eleccions directes, on els ciutadans puguem escollir directament als nostres representants i no siguin els partits els que ens determinin les seves llistes. Crec que hem de limitar el nombre de mandats als que pot aspirar un diputat i, especialment, el nombre de mandats dels càrrecs executius per afavorir l’alternança i evitar l’obsessió malaltissa pel poder.
Són simples propostes que cauran en sac buit com és habitual, en el nostre país, cada cop que parla un ciutadà. D’aquí el desencís general. Tal i com dic això, també afirmo que, per mi, el no votar no és cap opció. Seguiré defensant el que cregui més just pel nostre país i portaré a Catalunya al cap i al cor.
Quan algú assumeix la responsabilitat d’obrir un blog, ha de ser conscient de que implica una dedicació i un petit esforç. Els blocs s’han de caracteritzar per la regularitat temporal. Jo he intentat escriure cada 15 dies en la mesura de les possibilitats. Un període que sempre he considerat massa llarg per aquest tipus de contingut, però he anat fent amb ganes i il·lusió. Ara, aquest període arriba a la seva fi. No es possible la regularitat i s’ha perdut la il·lusió, sentiment imprescindible per mantenir viu això.
Com s’acostuma a dir: 'No és un adéu; és un fins aviat'. Tinc molt clar que, un cop acabi els estudis d’Història, tornaré. Ho faré amb un altre bloc i altres continguts. Un espai on es pugui parlar de ciència, cine, música, història, política, i de les anècdotes més quotidianes, entre d'altres. No serà un bloc meu, serà un bloc participatiu, on gent de diferents especialitats podrà crear continguts i originar debats de tot tipus. Tot arribarà. No em perdreu la pista. Us mantindré informats.
Gràcies pel vostre seguiment i les vostres participacions. Entre tots hem fet d’això una experiència molt positiva.
Gràcies de nou i fins aviat,
Carlos Almécija






